Notícies

Toponímia urbana de Xilxes (I)

Des dels orígens fins a l'inici del segle XX

Al blog de Ferran Valls i Planess "Retalls Històrics de Xilxes" trobareu la primera part d'una ressenya sobre el nom dels nostres carrers.

Toponímia urbana de Xilxes

Projectes

Xilxes vista general

L'evolució de Xilxes en els darres cent anys

Monografies sobre Xilxes. Sèrie Art i Història Local / 5

L'Associació està treballant en l’elaboració d’un llibre de fotografies sobre l’evolució del nostre poble en els darrers cent anys, poc més o menys. AJUDEU-NOS i CONTACTEU amb nosaltres.

Articles

L'Associació ha digitalitzat en format PDF, EPUB i MOBI algunes de les "Monografies sobre Xilxes-Sèrie Art i Història Local" que s’han publicat. Els fitxers es poden descarregar únicament en PCs i tabletes de forma gratuïta. El format EPUB és compatible amb la majoria de lectors de llibres electrònics mentres que el format MOBI és compatible amb Kindle.

Immigrants francesos a la Vall d’Uixó

La matrícula d’estrangers de 1791 i les conseqüències de la seua aplicació

El darrer article de Ferran Valls i Planes a la Revista de l’Associació Arqueològica de la Vall d’Uixó ens dóna a conéixer quines persones, en aquest cas d’origen francés, van arribar a la Vall d’Uixó i als pobles del seu voltant (Nules, Moncofa, Borriana...) a les darreries del segle XVIII i com els van afectar els diferents esdeveniments que tant a nivell local, nacional i internacional es van produir.

Immigrants francesos a la Vall d’Uixó: Orleryl Numero 11 Any 2014 (pp. 45-66)
La Inquisició i el control de les idees (AC Ràfol-Xilxes)

La Inquisició i el control de les idees

El delicte de les proposicions a les darreries del segle XVIII

La Inquisició era una institució que tenia com a objectiu la persecució i eliminació de qualsevol heretgia per a garantir la unitat de la fe. El nom d’aquest organisme prové de la utilització d’un nou procediment penal específic anomenat inquisitio, caracteritzat per la formulació d’una acusació per iniciativa directa de l’autoritat.

Francesc Serra

Un xilxer a les Corts de Cadis

Francesc Serra, natural de Xilxes, va participar tant en les Corts de Cadis com en l’elaboració de la Constitució de 1812, la Pepa, (19 de març de 1812). El present article pretén destacar el seu treball a les Corts però, sobretot, aportar dades, fins ara inèdites sobre els seus orígens familiars i la seua vida abans de ser nomenat diputat per València.

Francesc Serra, un xilxer a les Corts de Cadis (AC Ràfol-Xilxes)
Baptista Planes Romà, un xilxer en la Guerra d'independència de Cuba (AC Ràfol-Xilxes)

Baptista Planes Romà

Un xilxer en la Guerra d'independència de Cuba (1895–1898)

A través de l’anàlisi del full de serveis militars de Baptista Planes i de la premsa de l’època, el seu besnét reflexiona sobre la injusta normativa d’allistament dels governs de la Restauració que permetia a les classes benestants lliurar els seus fills del servei militar, mentre la gent humil, sense recursos, estava abocada a ingressar a files. Injustícia que s’agreujava durant els períodes de guerra com al que al·ludeix l’article.

La font de "La Unión" (1916)

L’arribada de l’aigua potable a Xilxes

Com i quina manera, tot un poble, deixant de banda la seua divisió a favor d’un bé comú, va aconseguir un projecte que feia temps que anava cercant: la vinguda d’aigua potable i quines han estat les seues vicissituds al llarg del segle de vida que dins de pocs anys acomplirà.

Font de la Unió (1916) Xilxes
La troballa del Crist de la Jonquera (AC Ràfol-Xilxes)

La troballa del Crist de la Jonquera

Una mostra de la religiositat popular de Xilxes al segle XVII

Revisió de la crònica de la troballa del Crist de la Jonquera davant l’aparició d’un document conservat a la Biblioteca de la Universitat de Navarra amb les declaracions jurades de totes les persones implicades en la troballa, rebudes per mossén Tomàs Vidal (rector de Xilxes) davant el notari Domingo Salvador, a petició de mossén Francesc Sisternes, doctor en dret i delegat del cardenal Espínola, bisbe de Tortosa.

Monografies sobre Xilxes

L'Associació ha digitalitzat en format PDF algunes de les "Monografies sobre Xilxes-Sèrie Art i Història Local" que s’han publicat. Els continguts es poden descarregar únicament en PCs i tabletes de forma gratuïta.

Retaules ceràmics

Els retaules ceràmics de carrer conformen una part bastant important del nostre patrimoni artístic local. La seua ubicació a les façanes de les cases i la seua presència habitual i quotidiana al llarg del temps han provocat que passen desapercebuts entre els veïns del poble, sobretot durant els darrers anys, quan el costum de realitzar vetles al carrer el dia del patró respectiu ha anat perdent-se. L’Associació Cultural "Ràfol" ha realitzat un treball de recopilació i estudi dels retaules ceràmics que fins a 1995 es conservaven en la població.

Retaules Ceramics (AC Ràfol-Xilxes)
L’església parroquial de l’Assumpció (AC Ràfol-Xilxes)

L’església parroquial de l’Assumpció

La finalitat del treball és l’estudi, des del punt de vista artístic i històric, de l’església parroquial de l’Assumpció de Xilxes. L’elecció d’aquest edifici per al seu estudi no ha estat difícil, ja que la localitat en la qual es troba a penes compta amb una altra obra artística que puga competir amb ella. Els fragments d’informació recollits en arxius i observació directa de l’edifici conformen les bases sobre les quals se sustenta aquest treball, adobat, al mateix temps, amb les aportacions, comentaris i anècdotes d’aquelles persones que visqueren algun moment important de la història d’aquest edifici.

L’obra de “Regiones Devastadas” a Xilxes

El treball se centra en l’estudi de les activitats desenrotllades per la Direcció General de Regiones Devastadas al municipi castellonenc de Xilxes, durant la postguerra. L’estudi queda estructurat en tres apartats ben diferenciats. El primer és un breu esbós de la situació socio-política i econòmica de la nostra població poc abans, durant i poc després de la guerra civil de 1936-39. El segon, la presentació (origen, finalitat, organització, ...) de la Direcció General de Regiones Devastadas i la seua actuació concreta sobre el nostre poble. El tercer apartat està dedicat al que queda de l’obra de “Regiones” en l’actualitat, és a dir, quins projectes es van dur a terme i què queda d’ells en l’estructura urbana de Xilxes.

L’obra de “Regiones Devastadas” a Xilxes (AC Ràfol-Xilxes)
Retalls històrics de Xilxes (AC Ràfol-Xilxes)

Retalls històrics de Xilxes

Retalls històrics de Xilxes és la suma de diferents articles de Ferran Valls Planes apareguts en revistes, butlletins i llibres de festa, entre 1991 i 2005, amb una temàtica comuna: la història de Xilxes. Estan dirigits al gran públic, utilitzant un llenguatge amb pocs tecnicismes, amb el doble objectiu d’apropar la història local de Xilxes als xilxers i xilxeres de hui dia i, a la vegada, fer-los reflexionar sobre la necessitat de protegir i conservar l’escàs patrimoni que ens queda, per tal de poder-lo transmetre en les millors condicions als nostres fills, els xilxers i xilxeres del futur. Els articles apareixen ordenats seguint una certa cronologia dels temes tractats i es complementen uns als altres.

L'Aljub

Butlletí de l’Associació Cultural Ràfol - Xilxes

L'Associació ha digitalitzat en format PDF la totalitat dels butlletins que s’han publicat de L’Aljub. Els continguts són consultables únicament en PCs i tabletes de forma oberta i gratuïta.

Qui Som

L’Associació Cultural Ràfol - Xilxes es constitueix el 5 de març de 1995. Els membres fundadors van ser: Ferran Valls (president), Vicent Vengut (vicepresident), Vicent Valls (vocal-secretari), Baltasar Alagarda (vocal-tresorer) i Jordi Cebrián (Vocal).

Com en totes les associacions amb el pas del temps hi ha baixes i hi ha altes en el llistat de membres. Vicent Vengut i Jordi Cebrián deixaren l’associació. Poc després entraren Nahum Masó i Almudena Herrero.

Els fins principals de l’associació que es proposaren van ser: 1) Impulsar l’ús, difusió i recuperació del valencià, entés com a varietat dialectal de la llengua catalana. Per tant, el valencià serà l’eix vertebrador al voltant del qual s’organitzen les activitats de l’associació; 2) La divulgació de la cultura de la nostra comarca; 3) El coneixement del nostre patrimoni artístic, històric, arqueològic, ecològic i de costums per a fomentar el seu respecte i conservació; i 4) Fomentar la participació de la joventut en les activitats de l’associació.

Pel que fa al nom de l’associació, en un principi es va triar “L’Aljub”(nom que després li posàrem al nostre butlletí informatiu de tirada trimestral) puix de la mateixa manera com que a un aljub van a parar les aigües de diferents llocs per a conformar un conjunt homogeni així pensàvem que seria la nostra associació. Quan vam enviar les dades a Conselleria de Cultura ens van assabentar que ja existia a Les Alqueries una associació amb eixe nom, per tant hi havia que canviar el nom a la nostra associació. Després de sospesar diferents propostes ens van decantar pel nom “Ràfol” (topònim d’un dels camins més importants del nostre poble).

Les activitats que ha realitzat l’associació al llarg d’aquest són: 1) Publicació d'un butlletí informatiu en valencià anomenat “L’Aljub” de temàtica variada; 2) Certàmens literaris; 3) Actuacions musicals com a complement dels actes de lliurament dels guardons als guanyadors dels certàmens literaris; 4) Exposicions de bonsais (abril de 1995), bibliogràfica i documental sobre Xilxes (Nadal 1995), fotogràfica “Retaules ceràmics de carrer" (octubre 1999), “Imatges de Xilxes, una visió retrospectiva del nostre poble” (octubre 2000); i 5) Campanyes com Xilxes amb X, El valencià als carrers i al camp, El mil•liari de Xilxes.

Contacte

Associació Cultural Ràfol - Xilxes
C/ Bisbe Benvingut, 38
12592-Xilxes
E-mail: Email Associació Cultural Ràfol - Xilxes